Glossari

El glossari de l'oliva es molt extens , hi ha algunes paraules que potser sabreu que signifiquen

Greixos saturats (cadenes lineals hidrocarbonades sense cap doble enllaç de carboni, i per tant rígides) l’ús abusiu de les quals és nociu per a la salud. A temperatura ambient són sòlids. Exemples: cansalada, llard, manteca.

OLI ESSENCIAL: Hidrocarbur de la sèrie dels terpens. Els constituents que donen origen a la fragància de les plantes poden aïllar-se en forma de mescles denominades olis essencials o olis volàtils.

Greixos insaturats (cadenes hidrocarbonades amb algun doble enllaç de carboni que li confereix plasticitat) són beneficioses per a la salud. A temperatura ambient són líquides, es denominen comunament olis. L’oleic i el linoleic són àcids grassos insaturats. OLI ESSENCIAL: Hidrocarbur de la sèrie dels terpens. Els constituents que donen origen a la fragància de les plantes poden aïllar-se en forma de mescles denominades olis essencials o olis volàtils.

ÀCIDS GRASSOS: Els àcids grassos són els components lipídics de l’oli. La seua composició està regulada per la llei. Tan l’àcid oleic (ω9) com el linoleic (ω6) tenen gran importancia per a valorar la qualitat de l’oli.

Funció medicinal del oli

L'oli serveix per a unes quantes formes de curar algunes malalties , a part de l'oli serveix les fulles , l'oliva , branques , tronc . Algunes son :

Febre
Coure vint grams de branques o escorça d'olivera per cada litre d'aigua. Prendre diverses tasses al dia.

Restrenyiment.
Com laxant en casos de restrenyiment sever, prendre mig got de suc de bleda amb una cullerada d'oli d'oliva.

Per cicatritzar ferides i úlceres.
Barrejar el suc espremut d'una illa amb oli d'oliva, s'aplica sobre la zona afectada.

Malalties de la pell.
En el cas d'afeccions cutànies, un triturat d'enciam amb una cullerada d'oli d'oliva aplicat en forma de cataplasma, ajuda a la millora i suavitza la pell.

Tot lo relaciona amb l'arbre de oliva , et pot ajudar per a algunes malalties , i a moltes mes malalties que es poden curar amb l'ajuda de l'oli.

La funció religiosa dels olis

Són innombrables i ancestrals els vincles del oli d'oliva amb el religiós. La planta de l'olivera en si mateixa és mítica, veiem branques d'olivera en innombrables referències pictòriques molt antigues.

Per citar alguna coneguda, val esmentar una de les més cèlebres. Em refereixo al mite de l'arbre de la pregària feta per Adamo prop de la seva mort, protegit en l'oli de la Misericòrdia, les llavors posades en la seva boca sota la sepultura naixien del cedre, el xiprer que estava al costat d'una olivera.

L'oli te moltes histores per a les religion , tot en general de l'oli , la oliva , l'arble , les rames , fulles ...

Camps d'oliveres

L'olivera que produeix l'oliva blanqueta .

l'àrea de major producció és a la zona del nord d'Alacant.

Reconeixeria un arbre d'aquesta varietat si ho veiessis,

entre altres coses, pel color del seu tronc, que és més grisenc

que altres.

La comarca del Montsià, sempre ha estat

vinculada a la producció d'oliva i oli, sent la

comarca amb major producció de tota Catalunya

Aquests son 2 tipus de oliveras , en Espanya poden haber molts tipus de oliveras , aquestes 2 oliveres son unes de les mes reconegudes , tambè l'oli de Cambrils es un dels mes coneguts.

El proces d'obtenció d'oli

El proces de l'oli , es divideix en 12 processos , es podria dividir en entre 3 apartats : neteja , elaboració i obtenció . En el proces , s'utilitzen 3 maquines : el molí de martells , centrifugadora hi batidora.

El proces de l'obtenció de l'oli:

1. Almacenatje de l'oliva : L'oliva , s'almacena en caixes transpirables .
2. Rentat de l'oliva : eliminar totes les bruticies que tingui l'oliva.
3. Transport de l'oliva al molí : L'oliva , una vegada neta es escurrida , i es transporta al molí.
4. Molturació : Consisteix en moler l'oliva per obtindre una pasta
5. Batre l'oliva : Aqui es bat la pasta de l'oliva
6. Decantació : En aquest proces es separa la pasta dels seus tres components
7. Transport de la sansa : La sansa es porta fins una tolva d'almacenatje
8. Vibrofiltre : L'oli i oliasses pasen per tamisos vibradors que retiren les particules sólides
9. Centrifugació i neteja de l'oli d'oliva : Mitjançant una centrifugadora vertical de neteja automática , neteja lhumitat
10. Quadre electronic : S'utilitza per al funcionament de la planta . La protecció de motors i elements de controls de la temperatura dels procesos
11. Almacenatje i envasament de l'oli d'oliva : L'oli de oliva net , es almacenat en diposits d'acer inoxidable .

L'olivera i la producció d'oli a les Illes Balears

	He aprofunditzat en el cultiu de l'olivera la comarca de Les Garrigues i les Illes Balears, llocs de parla catalana i que he trobat del tot interessants. L’OLIVERA I LA PRODUCCIÓ D’OLI A LES ILLES BALEARS
	El cultiu de l'olivera i el consum d'oli d'oliva tenen una gran tradició a Mallorca. De fet, l'oli d'oliva és un element bàsic de la cuina Mallorquina, antigament també fou utilitzat per l'il.luminació de les cases. L'olivera és un arbre típicament mediterrani molt ben adaptat a la singularitat del clima illenc, sobretot a la Serra de Tramuntana on forma part del seu paisatge amb uns arbres mil·lenaris. La seva fusta és molt apreciada, ja que dura molt. Fou a partir del segle XVI, quan es va produir un gran avanç en el cultiu i en la producció d'oli, sobretot als pobles de la Serra de Tramuntana, essent Sóller el principal productor. Aquest cultiu representà durant molt de temps la principal font de riquesa per les finques d'aquests pobles, quasi totes disposaven d'una tafona pròpia. Els excedents d'oli del consum illenc eren destinats a l'exportació, a places econòmicament fortes, com Londres, Amsterdam, Rotterdam, Hamburg o Marsella. D'aquí l'interès de les classes socials dominats per controlar-ne la seva producció i comercialització. Més que per el consum humà l'oli exportat era utilitzat com a matèria primera en processos industrials. A Anglaterra i Holanda necessitaven olis mediocres a les seves fàbriques tèxtils. Marsella, amb una potent indústria química importava oli de Mallorca, que un cop manipulat amb altres components era transformat en sabó. Entre la segona meitat del segle XVII i els primers decennis del XVIII, l'oli representava entre el 65 i el 85 per cent de les exportacions mallorquines. A partir de 1850 l'oli passà a un nivell secundari com a producte d'exportació, ja que, per una banda s'anaven consolidant altres productes com el vi i les ametlles. Per altra banda, al final del segle XIX, el mercat internacional va començar a perdre interès per l'oli mallorquí, majoritàriament de baixa qualitat. Els consumidors d'Europa i d'Amèrica preferien l'Italià. Malgrat el descens de les exportacions fins a principis del segle XX l'oli continuà essent la principal font de riquesa de les finques de la Serra de Tramuntana amb tafona pròpia. Actualment les dificultats que presenta el cultiu de l'olivera a la Serra de Tramuntana, han fet disminuir molt la producció d'oli. A causa de l'orografia de la Serra, que dificulta l'accés amb mitjans mecànics, les plagues i l'estat d'abandó en que es troba l'olivar illenc. Amb els fruits de l'olivera de la varietat mallorquina, cultivada entre els 300 i els 600 metres d'altura, s'obté l'oli verge de la Serra de Tramuntana. Aquest oli té la denominació 'Qualitat Controlada' (QC), que és un reconeixement per part de la Conselleria d'Agricultura i Pesca de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. [1]

---

[1] http://www.illesbalearsqualitat.es/ibqfront/producte?idPR=337

Serrat- Com ho fa el vent

Jarcha- Andaluces de Jaén

He escollit aquest vídeo perquè és una cançó molt poètica que és un referent també a la literatura espanyola.

Pregunteu-li a l'olivera

Jot de l'olivera

He escollit aquest vídeo perquè combina la musicalitat que parla lleument de l'olivera i també combina la dança de la nostra cultura veina.

Rumba de l'olivera

Cançó: Alegria Aceituna

He escollit aquesta cançó perquè para de l'olvia i ademés té una variant diferent de musicalitat amb una melodia alegre, de la cultura americana.

Cultura Romana

El gran floriment del cultiu de l'olivera, vi aparellat amb l'expansió de totes les cultures. Ja fossin els fenicis i els grecs els qui van implantar el seu cultiu a la Península Ibèrica. No obstant això, la gran expansió i millora del cultiu de l'olivera es va deure als romans, els qui ho van portar a totes les seves colònies, on podia desenvolupar-se. Les tècniques de cultiu i poda ja estan àmpliament documentades i recollides magistralment en els llibres d'agricultura de Cató. En l'imperi romà, l'olivera i les seves branques eren símbols de pau, fertilitat i prosperitat.
Els romans van propagar el cultiu de l'olivera per terra mediterrànies europees, mentre que els tirios, d'origen fenici i fundadors de Cartago, ho van fer pel nord d'Àfrica. Quan els romans vencen als cartaginesos i s'apoderen del que avui són els països del Magrib, hi havia a Tunísia extensos oliveres. Els cartaginesos van ser bons agricultors i transmetre els seus sabers i experiències a les tribus berbers i númidas del que avui constitueix l'orient d'Algèria.
El cultiu de l'olivera, com el de la vinya i altres fruiters, contribueixo a la sedentarització de les tribus nòmades nord-africanes. Els nous conqueridors, els romans, estaven tan interessats en l'agricultura com els mateixos africans sedentaris, els primers perquè desitjaven mantenir la pau, així com el proveïment de les ciutats i legions de l'imperi. Els segons perquè volien enriquir aprofitant la conjuntura de la pau que només els romans podien garantir davant les invasions de tribus nòmades. Totes aquestes circumstàncies van contribuir a la millora del cultiu de l'olivera.

He escollit la cultura romana perquè és una de les cultures més grans que hi ha a l'història i la més relacionada amb nosaltres.

L'olivera a la comarca de Les Garrigues

La comarca de les Garrigues

He aprofunditzat en el cultiu de l'olivera la comarca de Les Garrigues i les Illes Balears, llocs de parla catalana i que he trobat del tot interessants.

La comarca de Les Garrigues està situada en l'extrem meridional de la depressió central de Catalunya. L'olivera està present a tot arreu junt amb l'ametller i algunes vinyes disperses. Els desnivells del terreny estan ordenats sistemàticament mitjançant terrasses i aprofitats per al cultiu, gràcies, als seus perfectes marges fets de pedres treballades de color de terra clar, lleugerament rosat, que posa un contrapunt d'ordre i de forma en el bigarrat aspecte del paisatge natural. Una de les curiositats són les barraques de camp, que esquitxa tot el paisatge de la comarca, són construccions d'una gran simplicitat i bellesa, on antigament, quan no havien tractors i l'emplaçament de les finques amb els pobles no permetien recórrer diàriament la distància, servien per guarir a la colla d'agafadors d'olives a l'època de la recollida. Els llargs capvespres passats en aquestes cabanes, a la calor d'un bon foc, són l'origen de l'abundància i ric folklore oliaire de la comarca.

Terra d'història, on Juli Cesar, general victoriós i home de govern ens la descriu ja a la seva obra "De bello civile", on ens explica la cèlebre batalla d'Ilerda, victoriosa i triunfalista sobre els exèrcits de Pompeyo, gràcies a unes marxes i contramarxes estudiades estratègicament, on ens relata ja l'orografia de la comarca.

Cultura Grega

L'olivera, els seus fruits i l'oli d'oliva, estan molt vinculats a la cultura grega, ja que com podem apreciar en la mitologia grega, s'atribueix la fundació d'Atenes a Cècrops, cap al segle XVI a. c. i al seu promotora i protectora, la deessa Atenea qui, segons la llegenda, va fer brollar una olivera a la ciutat amb la punta de la seva llança.
El mateix origen d'Atenes és relacionat a la instal.lació de l'olivera per part d'Atenea, en lluita amb Posidó per la supremacia en la protecció de la ciutat. Per calmar la contesa entre ells, el gran Zeus va intervenir, i va establir concedir el domini d'aquell territori a qui fos capaç d'aportar el regal més útil per a la humanitat. Posidó va portar un cavall, animal resistent, veloç i capaç d'alleugerir el treball dels homes; Atenea, en canvi, va aparèixer amb una petita branqueta retorçada entre les mans, de subtils hojuelas de color verd Argentí. Posidó ja estava assaborint la victòria quan Atenea va començar a explicar les extraordinàries propietats de l'olivera: una planta forta, capaç de viure llargs anys i de produir fruits apetitosos i saborosos, dels que els homes podien extreure un líquid ideal per assaonar el menjar (l' oli d'oliva), donar força a l'organisme, alleujar les ferides i també donar a llum la nit. La victòria de la deessa va ser aclaparadora. Zeus va decretar vencedora a Atenea, a donar als ciutadans la planta més útil i li va ser concedida la sobirania sobre tota la regió.

He escollit la cultura grega perquè és la mare de moltes cultures a nivell internacional i molt permanent a la nostra cultura actual.

La aceituna

Tus piernas de 3 a 6 de la tarde
En la memoria de pronto me arden
Y cuando quiero aliviar mi locura
Sólo me calma comer aceitunas

Una aceituna mordida le ha
Vuelto la vida a todo tu sabor
Maravillado, respiro y siento tu olor

O yo deliro, o me corta tu filo
Hasta el límite de la ilusión
Como despacio, y alargo el espacio
Entre el beso inicial y el de adiós

Una aceituna mordida le ha
Vuelto la vida a todo tu sabor
Maravillado, respiro y siento tu olor

Y aquí me tienes, bien aferrado
A la semilla, cómo colgando de ti

Tus piernas de 3 a 6 de la tarde
En la memoria de pronto me arden
Y cuando quiero aliviar mi locura
Sólo me calma comer aceitunas

Breu introducció sobre la història de l'olivera

L’olivera

Tot i que el cultiu de l’olivera és força comú a tota la Península Ibèrica (com podem trobar al mapa posterior) he volgut centrar-me en el cultiu de l’olivera a Catalunya, en concret a les Garrigues i a les Illes Balears (ja que un dels textos que he comentat en el meu treball és L’olivera mallorquina). A més, he fet una breu introducció històrica d’aquest arbre.

BREU RESSENYA HISTÒRICA

L’olivera i els seus fruits han format part de la història dels homes que han ocupat un lloc destacat entre les civilitzacions mediterrànies. Només a la Bíblia es troben fins a 200 cites que fan referència a l’olivera o al seu oli. A l’antiguitat, l’oli d’oliva s’utilitzava com a aliment, en la medicina i en les cerimònies religioses.. El seu cultiu s’inicià en aquestes costes fa més de 6000 anys i s’utilitzà immediatament per a fins alimentaris (l’oliva) i per a fins medicinals (l’oli s’extreia a través de tècniques força rudimentàries).

L’oli d’oliva ha recorregut un llarg camí des de l’època en la quals els romans utilitzaven l’oli d’oliva com a medicina, fins arribar avui dia, en què l’oli d’oliva l’utilitzen prestigiosos xefs per elaborar els més refinats plats gourmet, o als laboratoris científics que ens expliquen el perquè de les seves propietats.

Homer, intuint els seus efectes beneficiosos, l’anomenà “or líquid” i els romans ampliaren el seu cultiu per tot l’Imperi.

L’oli d’oliva Verge és un suc de fruita natural que conserva el paladar, perfum, vitamines i totes les propietat del fruit del qual prové, essent a més l’únic oli vegetal que es pot consumir directament verge i cru.

Hi ha moltíssimes varietats d’olives utilitzades aquí a Espanya, però la més emprada a Catalunya n’és l’arbequina.

Se la considera rústica, resistent a les gelades i adaptable a diferents condicions de clima i sòl. D'un vigor molt reduït i una baixa resistència a la terra calcària, s'adapta a terrenys pobres i és resistent al fred. La seva copa relativament reduïda, li permet majors densitats de plantació que d'altres conreus més vigorosos. Està reconeguda com una de les millors varietats per a l'obtenció d'oli. [1]

---

[1] http://fdmed.org/ca/dieta-mediterrania/piramide-alimentaria/oli

http://www.gestiopolis.com/canales3/ger/plantoliv.htm

http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/geografia/media/200704/10/geodescriptiva/20070410klpgeodes_94.Ees.SCO.png