ANTONIO MACHADO
He triat aquest autor per la seva àmplia relació amb el tema de l'olivera i perquè a més a més ja portàvem uns anys treballant-lo a l'aula (concretament a castellà), on ja havíem vist alguns poemes anteriors seus: Caminante no hay camino i a més ara a aquest segon trimestre estàvem treballant el Modernisme i la Generación del 98.
Antonio Machado nascut a Sevilla el 1875 és un poeta espanyol influït pel modernisme.
La seva obra és una expresió lírica dels ideals defensats per la Generación del 98. Fill del folklorista Antonio Machado y Álvarez i germà menor del també poeta Manuel Machado va passar la seva infància a Sevilla i el 1883 es va instal·lar amb la seva família a Madrid.
Els inicials textos d’Antonio Machado es remunten al 1893 i són publicats sota el pseudònim de Tablante de Ricamonte. Els seus primers poemes foren publicats a revistes de moviment modernista, amb els quals Machado es sentia plenament identificat.
Al 1907 surt Soledades, galerías y otros poemas on podem descobrir el tipus de poesia que el caracteritza, és una ampliació dels anteriors i podem veure clarament un to malencònic i intimista.
El 1912 treu Campos de castilla on expressa Espanya i la gent que l’habita, especialment la part negra, la part bruta. És un dels punts pels quals es considera un integrant de la Generación del 98 i és que aquests tipus de textos són molt comuns d’aquest moviment.
El 1924 ens regala Nuevas canciones, on Machado intensifica la seva reflexivitat. A l’etapa entre 1912 i 1925 redacta una sèrie d’apunts que es publicarien el 1971 amb Los complementarios.
El 1936 i mitjançant Juan de Mairena. Sentencias, donaires, apuntes y recuerdos de un profesor apócrifo expressa les seves idees sobre cultura, art, societat, política, literatura i filosofia. [1]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada