L'olivera i la producció d'oli a les Illes Balears

	He aprofunditzat en el cultiu de l'olivera la comarca de Les Garrigues i les Illes Balears, llocs de parla catalana i que he trobat del tot interessants. L’OLIVERA I LA PRODUCCIÓ D’OLI A LES ILLES BALEARS
	El cultiu de l'olivera i el consum d'oli d'oliva tenen una gran tradició a Mallorca. De fet, l'oli d'oliva és un element bàsic de la cuina Mallorquina, antigament també fou utilitzat per l'il.luminació de les cases. L'olivera és un arbre típicament mediterrani molt ben adaptat a la singularitat del clima illenc, sobretot a la Serra de Tramuntana on forma part del seu paisatge amb uns arbres mil·lenaris. La seva fusta és molt apreciada, ja que dura molt. Fou a partir del segle XVI, quan es va produir un gran avanç en el cultiu i en la producció d'oli, sobretot als pobles de la Serra de Tramuntana, essent Sóller el principal productor. Aquest cultiu representà durant molt de temps la principal font de riquesa per les finques d'aquests pobles, quasi totes disposaven d'una tafona pròpia. Els excedents d'oli del consum illenc eren destinats a l'exportació, a places econòmicament fortes, com Londres, Amsterdam, Rotterdam, Hamburg o Marsella. D'aquí l'interès de les classes socials dominats per controlar-ne la seva producció i comercialització. Més que per el consum humà l'oli exportat era utilitzat com a matèria primera en processos industrials. A Anglaterra i Holanda necessitaven olis mediocres a les seves fàbriques tèxtils. Marsella, amb una potent indústria química importava oli de Mallorca, que un cop manipulat amb altres components era transformat en sabó. Entre la segona meitat del segle XVII i els primers decennis del XVIII, l'oli representava entre el 65 i el 85 per cent de les exportacions mallorquines. A partir de 1850 l'oli passà a un nivell secundari com a producte d'exportació, ja que, per una banda s'anaven consolidant altres productes com el vi i les ametlles. Per altra banda, al final del segle XIX, el mercat internacional va començar a perdre interès per l'oli mallorquí, majoritàriament de baixa qualitat. Els consumidors d'Europa i d'Amèrica preferien l'Italià. Malgrat el descens de les exportacions fins a principis del segle XX l'oli continuà essent la principal font de riquesa de les finques de la Serra de Tramuntana amb tafona pròpia. Actualment les dificultats que presenta el cultiu de l'olivera a la Serra de Tramuntana, han fet disminuir molt la producció d'oli. A causa de l'orografia de la Serra, que dificulta l'accés amb mitjans mecànics, les plagues i l'estat d'abandó en que es troba l'olivar illenc. Amb els fruits de l'olivera de la varietat mallorquina, cultivada entre els 300 i els 600 metres d'altura, s'obté l'oli verge de la Serra de Tramuntana. Aquest oli té la denominació 'Qualitat Controlada' (QC), que és un reconeixement per part de la Conselleria d'Agricultura i Pesca de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. [1]

---

[1] http://www.illesbalearsqualitat.es/ibqfront/producte?idPR=337

L'olivera a la comarca de Les Garrigues

La comarca de les Garrigues

He aprofunditzat en el cultiu de l'olivera la comarca de Les Garrigues i les Illes Balears, llocs de parla catalana i que he trobat del tot interessants.

La comarca de Les Garrigues està situada en l'extrem meridional de la depressió central de Catalunya. L'olivera està present a tot arreu junt amb l'ametller i algunes vinyes disperses. Els desnivells del terreny estan ordenats sistemàticament mitjançant terrasses i aprofitats per al cultiu, gràcies, als seus perfectes marges fets de pedres treballades de color de terra clar, lleugerament rosat, que posa un contrapunt d'ordre i de forma en el bigarrat aspecte del paisatge natural. Una de les curiositats són les barraques de camp, que esquitxa tot el paisatge de la comarca, són construccions d'una gran simplicitat i bellesa, on antigament, quan no havien tractors i l'emplaçament de les finques amb els pobles no permetien recórrer diàriament la distància, servien per guarir a la colla d'agafadors d'olives a l'època de la recollida. Els llargs capvespres passats en aquestes cabanes, a la calor d'un bon foc, són l'origen de l'abundància i ric folklore oliaire de la comarca.

Terra d'història, on Juli Cesar, general victoriós i home de govern ens la descriu ja a la seva obra "De bello civile", on ens explica la cèlebre batalla d'Ilerda, victoriosa i triunfalista sobre els exèrcits de Pompeyo, gràcies a unes marxes i contramarxes estudiades estratègicament, on ens relata ja l'orografia de la comarca.

Breu introducció sobre la història de l'olivera

L’olivera

Tot i que el cultiu de l’olivera és força comú a tota la Península Ibèrica (com podem trobar al mapa posterior) he volgut centrar-me en el cultiu de l’olivera a Catalunya, en concret a les Garrigues i a les Illes Balears (ja que un dels textos que he comentat en el meu treball és L’olivera mallorquina). A més, he fet una breu introducció històrica d’aquest arbre.

BREU RESSENYA HISTÒRICA

L’olivera i els seus fruits han format part de la història dels homes que han ocupat un lloc destacat entre les civilitzacions mediterrànies. Només a la Bíblia es troben fins a 200 cites que fan referència a l’olivera o al seu oli. A l’antiguitat, l’oli d’oliva s’utilitzava com a aliment, en la medicina i en les cerimònies religioses.. El seu cultiu s’inicià en aquestes costes fa més de 6000 anys i s’utilitzà immediatament per a fins alimentaris (l’oliva) i per a fins medicinals (l’oli s’extreia a través de tècniques força rudimentàries).

L’oli d’oliva ha recorregut un llarg camí des de l’època en la quals els romans utilitzaven l’oli d’oliva com a medicina, fins arribar avui dia, en què l’oli d’oliva l’utilitzen prestigiosos xefs per elaborar els més refinats plats gourmet, o als laboratoris científics que ens expliquen el perquè de les seves propietats.

Homer, intuint els seus efectes beneficiosos, l’anomenà “or líquid” i els romans ampliaren el seu cultiu per tot l’Imperi.

L’oli d’oliva Verge és un suc de fruita natural que conserva el paladar, perfum, vitamines i totes les propietat del fruit del qual prové, essent a més l’únic oli vegetal que es pot consumir directament verge i cru.

Hi ha moltíssimes varietats d’olives utilitzades aquí a Espanya, però la més emprada a Catalunya n’és l’arbequina.

Se la considera rústica, resistent a les gelades i adaptable a diferents condicions de clima i sòl. D'un vigor molt reduït i una baixa resistència a la terra calcària, s'adapta a terrenys pobres i és resistent al fred. La seva copa relativament reduïda, li permet majors densitats de plantació que d'altres conreus més vigorosos. Està reconeguda com una de les millors varietats per a l'obtenció d'oli. [1]

---

[1] http://fdmed.org/ca/dieta-mediterrania/piramide-alimentaria/oli

http://www.gestiopolis.com/canales3/ger/plantoliv.htm

http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/geografia/media/200704/10/geodescriptiva/20070410klpgeodes_94.Ees.SCO.png

Localització del cultiu de l’olivera a la Península Ibèrica

Adjunto una fotografia on podem observar la localització del cultiu de l'olivera a la Península Ibèrica. He pensat que a més del text sobre l'olivera tan a nivell generalitzat de Catalunya com més específic a la comarca de Les Garrigues i a les Illes Balears.

Format de presentació

-M'agradaria presentar el treball en forma de powerpoint de manera que pugui explicar a la mateixa vegada que anar mostrant el treball.
-Hi haurà coses més difícils d'explicar com per exemple els comentaris literaris, pels quals m'agradaria passar una còpia a cada membre del professorat que exerceixi de jutge.

-A més a més, com he esmentat al treball de recerca en si, m'agradaria fer un petit tast sobre l'oli que conté la meva família i que provè d'oliveres milenàries, així com, si se'm permet, també una petita comparació del de Cambrils (diversos cops premiat internacionalment)

-Junt al treball també adjuntaria algunes fotografies, però no serien la base del meu treball ja que prefereixo tractar ben a fons la literatura. És el tema amb el que em sento més còmode.

-Explicaré el conreu de l'olivera que existeix a diverses parts de la península on s'hi parla un llenguatge molt semblant al nostre. Com són Les Garrigues i les Illes Balears.
-Tractaria de fer la exposició el menys pesada possible, però tractant el tema de la literatura opino que s'ha d'aprofunditzar bastant en els temes per a entendre la poesia.
-A més dels poemes i els comentaris literaris també disposaria de la biografia de cada autor del que comento el text per ambientar-nos en l'època.

Comentari del poema Aceituneros de Jaén

Aceituneros de Jaén

He escollit i comentat literariament aquest poema perquè havia fet la biografia de Miguel Hernández i he pensat que el millor seria comentar aquest poema seu molt conegut.

Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma, ¿quién,
quién levantó los olivos?

No los levantó la nada,
ni el dinero, ni el señor,
sino la tierra callada,
el trabajo y el sudor.

Unidos al agua pura
y a los planetas unidos,
los tres dieron la hermosura
de los troncos retorcidos.

Levántate, olivo cano,
dijeron al pie del viento.
Y el olivo alzó una mano
poderosa de cimiento.

Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma ¿quién
quién amamantó los olivos?

Vuestra sangre, vuestra vida,
no la del explotador
que se enriqueció en la herida
generosa del sudor.

No la del terrateniente
que os sepultó en la pobreza,
que os pisoteó la frente,
que os redujo la cabeza.

Árboles que vuestro afán
consagró al centro del día
eran principio de un pan
que sólo el otro comía.

¡Cuántos siglos de aceituna,
los pies y las manos presos,
sol a sol y luna a luna,
pesan sobre vuestros huesos!

Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
pregunta mi alma: ¿de quién,
de quién son estos olivos?

Jaén, levántate brava
sobre tus piedras lunares,
no vayas a ser esclava
con todos tus olivares.

Dentro de la claridad
del aceite y sus aromas,
indican tu libertad
la libertad de tus lomas.

Comentari literari

En aquest poema, la persona que parla és un home que ha vist tot el cultiu de les oliveres i és per això que el poeta ha decidit utilitzar una sèrie de marques gramaticals, com per exemple, la tercera persona per referir-se a les oliveres. El poeta ens vol fer saber amb aquest poema com van créixer les oliveres i qui les va cultivar, a més, vol que ens adonem que el propietari de les oliveres no és qui posseeix les terres, sino qui les cultiva i amb esforç fa l’oli. El tema d’aquest poema és el cultiu de les oliveres (concretament a Jaén).

El poema consta de 12 estrofes cadascuna de 4 versos, tots els versos són octosíl·labs. Respecte a la rima, es tracta de rima consonant (ja que rimen tant les vocals com les consonants) i el seu esquema mètric és 8a,8b,8a,8b;8d,8d. El poema està dividit en tres parts, les quals estan assenyalades en la primera estrofa i una pregunta retòrica en cada estrofa. “¿Quién levantó los olivos?”, aquesta seria la primera part en la qual es pregunta on van néixer les oliveres, quins van ser els que els van donar vida (la terra, el treballador i la suor). La segona part està encapçalada per “¿Quién amamantó los olivos?”, amb aquesta pregunta començaria la segona part, en ella el poeta ens fa saber qui va fer que els cultius creixessin (la sang i la vida de les persones que treballen en ells). L’última part comença amb “¿De quién son estos olivos?”, el que el poeta vol expressar és que les oliveres de Jaén no han de ser esclaves de quelcom que és seu sino que ells n’han de ser els propietaris.

Tot el poema és una personificació. A més de la personificació general, el poeta utilitza altres recursos literaris, com ara “El olivo alzó una mano”, “Los levantó la tierra callada”, “El agua y el sudor” i “Cuantos siglos de aceituna pesan sobre vuestros huesos”. Per altra banda l’autor també utilitza molt el recurs de la metàfora, per exemple: “Andaluces de Jaén, aceituneros altivos”. Seria l’exemple més clar perquè compara o identifica els andalusos amb l’oliverer. També podem trobar paral·lelismes i anàfores com ara la repetició de: “Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos, decidme en el alma, ¿quién, quién levantó los olivos?”. Aquesta anàfora la utilitza per intensificar les males accions que fan els terratinents. L’autor utilitza molta adjectivació i alguns dels adjectius són epítets, com ara “pura”,”retorcidos”,”brava”, “poderosa” i “altivos”. I per acabar, un altre recurs molt emprat és la interrogació retòrica.