PABLO NERUDA
Apunts biogràfics
Pablo Neruda neix a Parral, Xile el 12 de juliol de 1904. És fill de José del Carmen Reyes Morales, obrer, i Rosa Neftalí Basoalto Opazo, mestra d’escola morta per causa de tuberculosi quan amb prou feines Neruda tenia 31 dies de vida. El 1906 el seu pare es casa amb Trinidad Candia Marverde a Temuco.
El 1917 publica el seu primer article al diari La Mañana de Temuco amb el títol de Entusiasmo y perseverancia.
En 1919 obté el tercer premi en els Juegos Florales del Maule amb el seu poema Comunión Ideal. En 1920 comença a contribuir a la revista literaria Selva Austral.
En 1921 s’establí en Santiago i estudià pedagogia.
En 1924 va publicar el seu famós Veinte poemas de amor y una canción desesperada, en el qual encara es nota un toc d’influència del modernisme.
El 1927 va començar la seva llarga carrera diplomàtica essent cónsol a Rangún, Birmania. Després serà cónsol a Sri Lanka, Java, Singapur, Buenos Aires, Barcelona i Madrid. Tingué l’honor de conèixer a algun dels seus múltiples viatges a Federigo García Lorca i a Rafael Alberti.
El 6 de desembre de 1930 es casà amb Maria Antonieta Haagenar Vogelzanz. Tingueren un fill en 1934, Malva Marina Trinidad, que sofria hidrocefalia i morí en 1943 als vuit anys. Neruda se separà de Maria Antonieta en 1936.
El 23 de setembre de 1973 Pablo Neruda mor a Santiago de Xile per causes naturals.[1]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada