Resum del projecte de recerca

Dossier de L'OLIVERA

Dossier literari

dilluns, 14 de març del 2011

Breu introducció sobre la història de l'olivera

L’olivera

Tot i que el cultiu de l’olivera és força comú a tota la Península Ibèrica (com podem trobar al mapa posterior) he volgut centrar-me en el cultiu de l’olivera a Catalunya, en concret a les Garrigues i a les Illes Balears (ja que un dels textos que he comentat en el meu treball és L’olivera mallorquina). A més, he fet una breu introducció històrica d’aquest arbre.

BREU RESSENYA HISTÒRICA

L’olivera i els seus fruits han format part de la història dels homes que han ocupat un lloc destacat entre les civilitzacions mediterrànies. Només a la Bíblia es troben fins a 200 cites que fan referència a l’olivera o al seu oli. A l’antiguitat, l’oli d’oliva s’utilitzava com a aliment, en la medicina i en les cerimònies religioses.. El seu cultiu s’inicià en aquestes costes fa més de 6000 anys i s’utilitzà immediatament per a fins alimentaris (l’oliva) i per a fins medicinals (l’oli s’extreia a través de tècniques força rudimentàries).

L’oli d’oliva ha recorregut un llarg camí des de l’època en la quals els romans utilitzaven l’oli d’oliva com a medicina, fins arribar avui dia, en què l’oli d’oliva l’utilitzen prestigiosos xefs per elaborar els més refinats plats gourmet, o als laboratoris científics que ens expliquen el perquè de les seves propietats.

Homer, intuint els seus efectes beneficiosos, l’anomenà “or líquid” i els romans ampliaren el seu cultiu per tot l’Imperi.

L’oli d’oliva Verge és un suc de fruita natural que conserva el paladar, perfum, vitamines i totes les propietat del fruit del qual prové, essent a més l’únic oli vegetal que es pot consumir directament verge i cru.

Hi ha moltíssimes varietats d’olives utilitzades aquí a Espanya, però la més emprada a Catalunya n’és l’arbequina.

Se la considera rústica, resistent a les gelades i adaptable a diferents condicions de clima i sòl. D'un vigor molt reduït i una baixa resistència a la terra calcària, s'adapta a terrenys pobres i és resistent al fred. La seva copa relativament reduïda, li permet majors densitats de plantació que d'altres conreus més vigorosos. Està reconeguda com una de les millors varietats per a l'obtenció d'oli. [1]


1 comentari:

  1. Has fet molt bé en citar la teva font, però la informació és gairebé tota copiada-enganxada. L'objectiu d'un TR és, també, aprendre a extreure la informació més important i essencial per al teu tema.

    ResponElimina