Resum del projecte de recerca

Dossier de L'OLIVERA

Dossier literari

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Context Històric. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Context Històric. Mostrar tots els missatges

dissabte, 12 de març del 2011

Context Històric: Atribucions beneficioses de l'oli d'oliva


L’oli d’oliva prevé l’envelliment, afavoreix la longevitat, facultats analgèsiques, disminueix les malalties cròniques, com les cardíaques, el càncer i les neurodegeneratives, el càncer de mama, endarrereix l’aparició de malalties cròniques i augmenta la qualitat de vida en la vellesa per la seva riquesa en greix monoisaturat. La seva riquesa en antioxidants i micronutrins aporta més puresa per a viure més en forma . L'oli d'oliva verge extra és molt beneficiós per a la salut, prova d'això, és que ajuda a prevenir i tractar el càncer, com és el cas del càncer de mama. 



Científics espanyols de la Divisió de Medicina Oncològica de l'Institut Català d'Oncologia el director és Ramon Colomer, han conclòs en diferents experiments que l'àcid oleic, component principal de l'oli d'oliva, redueix en gran mesura els nivells de l'oncogen HER-2/neu també anomenat erb B-2, presents en el càncer de mama i associat a tumors agressius que tenen un pronòstic poc favorable. L'àcid oleic, no només va suprimir l'expressió del gen, sinó que també augmenta l'eficàcia del tractament amb anticòs monoclonals l'objectiu és el gen erb B-2
Les investigacions recents, segons comenta el Dr. Colomer, han demostrat per ara que hi ha un nexe d'unió entre l'oli d'oliva i el desenvolupament del càncer, ja que aquelles poblacions que consumeixen més quantitat d'oli d'oliva, com és el cas de la població mediterrània, desenvolupen en menor mesura tumors gastrointestinals, de mama o pròstata, a més els pacients que després de ser tractades de càncer i segueixen consumint una dieta rica en oli d'oliva, evolucionen millor. A més s'ha demostrat que les dones malaltes de càncer de mama, que consumeixen abundant oli d'oliva verge extra en la seva dieta, redueixen a la meitat l'expressió del oncogen clau, mentre que si prenen un altre tipus d'oli, l'expressió de l'oncogèn es veu elevada.



L’oli d’oliva històricament ha estat privilegiat ja que sempre ha estat estretament relacionat amb la religió ja que servia com a combustible dels temples, per a actes litúrgics,... algunes investigacions diuen que les primeres plantacions d’olivera van ser a Canaan prop del 12.000 aC.


Els beneficis de l'oli d'oliva són moltíssim i de diversos ordres. Aquest aliment s'aplica en moltíssim casos, sobretot els relacionats amb la bellesa cutània i el rejoveniment, encara que els seus abast no paren allà. Un estudi divulgat els passats 15 i 16 de novembre ha assenyalat que l'oli d'oliva té una acció directa contra l'obesitat. 

En realitat l'estudi no parla puntualment de l'oli d'oliva, sinó que parla dels anomenats olis mono insaturats, els quals es caracteritzen per contenir greixos saturats, la qual cosa evita molts problemes relacionats amb l’obesitat i el sistema cardiovascular. Però dins dels mono insaturats l'oli d'oliva és el que presenta menor concentració de greixos. 
Com vaig dir més amunt el consum d'aquest oli contribueix a la prevenció de l’obesitat, la qual cosa pot entreveure de la realitat dietaria dels països europeus. Em refereixo als països on els seus habitants solen seguir una dieta mediterrània, la qual és rica en oli d'oliva i altres derivats d'aquest arbre, i a les dades que els mostren amb menor capacitat de patir obesitat que en països on la dieta mediterrània no és seguida (com els Estats Units, per exemple). 
Però els beneficis d'aquest oli no cessen allà, sinó que també se l'associa a la prevenció de diabetis. Segons l'estudi en qüestió l'oli d'oliva prevé la resistència a l'acció de la insulina, la qual cosa garanteix que la diabetis redueixi les seves possibilitats de manifestar-se. 

L'estudi del que parlo ha estat presentat a les II Jornades Andaluses de Nutrició Pràctica, que van tenir lloc els dies 15 i 16 d'aquest mes. Aquesta investigació mostra que una cosa tan simple com el consum d'oli d'oliva pot alleugerir els problemes relatius al sobrepès, i d'incentivar el seu consum és un pas tan simple com efectiu.

Context Històric: Malalties derivades de l'ús i del no ús.

L’oli d’oliva extra verge, al estar tan ben elaborat, no pot “ajudar” o “promoure” al desenvolupament de cap malaltia. Si l’oli és bo no et pot fer cap mal, en canvi si l’oli és de mala qualitat: refinats, etc., al ser una barreja d’oli d’oliva verge i oli d’oliva “de menys qualitat” o fins i tot d’oli de gira-sol, por contenir riscos en malalties cardiovasculars.

Context Històric: Mercats Actuals

Els països productors d'oli d'oliva es troben concentrats a la zona del mediterrani. Aquests països són Espanya, Portugal, Grècia, Itàlia, Tunísia, Turquia i Marroc. Aquest grup de països produeix aproximadament el 90% de l'oli d'oliva que es produeix actualment en el món.

Avui en dia el creixement de la producció d'oli d'oliva aquesta augmentant en tots elspaïsos productors encara que, és en els dos països més productors en els que aquest augment s'ha fet més evident. El creixement de la producció d'oli mundial està fora de tot dubte, però l'estudi dels nivells de producció de l'última dècada revela que laproducció oli d'oliva és molt volàtil.
Els països que més oli d'oliva produeixen en el món són Espanya i Itàlia i al seu torn també són en els que més oli d'oliva verge es consumeix, igual que a la resta de països productors, que agrupen també, al conjunt de països consumidors d'oli. A Europa es consumeix el 70% de l'oli d'oliva verge que es produeix en el món, i el consum dels països de la conca de la Mediterrània del 77%.

Context Històric: Comerç i transport de l'oli




En el món romà el transport de les àmfores d'oli d'oliva es podia dividir en dos grups diferenciats. D'una banda estaven els barquers encarregats de portar l'oli d'oliva riu avall fins a Sevilla i d'altra banda hi havia les presones encarregades de distribuir aquest oli d'oliva per tot el món. A continuació exposaré algunes de les conclusions extretes de l'estudi del comerç de l'oli d'oliva en l'imperi romà a Espanya en general: 


Va ser a Andalusia on es va començar a cultivar les olives per a la producció d'oli d'oliva de forma intensiva. La major part d'aquest oli d'oliva estava dedicat a l'exportació.

Les exportacions de l'oli d'oliva d'Andalusia es van realitzar en grans quantitats a les zones de l'imperi romà que avui en dia coneixem com Anglaterra, França, Holanda, Alemanya i Suïssa. En totes aquestes zones només es va importar oli d'oliva procedent d'Andalusia i no de cap altra zona del mediterrani. 
La capital de l'imperi, Roma, consumir únicament oli d'oliva procedent d'Andalusia durant 300 anys.  Un dels llocs més allunyats en els quals es té constància que ha arribat l'oli d'Andalusia és l'Índia.

Per exemple, aquí al camp de Tarragona, a Catalunya, a Espanya o fins i tot al mon l’empresa d’olis Sabater ha sigut històricament reconeguda com una forta potència d’olis en els segles XIX i XX.
Fou fundada per Antoni Esteve i Esteve voltant l’any 1820 comerciant ametlles, avellanes, pinyons, aiguardents, vins i olis. Durant la segona meitat del segle XIX, la casa d'olis Sabater s'anomena Vídua de Esteve. Més endavant, la casa va anar canviant de nom: Vídua i fills d’Antonio Esteve, Esteve Grau i companyia, Esteve Sabater i companyia, Josep Sabater Roig, i Antoni Sabater Esteve i companyia.
Al 1880 començà a prendre’s més seriosament l’empresa de l’oli i va aconseguir un molí a Les Borges Blanques. Vers l'any 1890, en Josep Sabater Roig va construir un magatzem d’oli al mas d’Alcolea, conegut com el “mas de l’oli” i allí produeix oli i sabó de Reus emprant unes calderes.  A començaments del segle XX es va obrir una “sucursal” a l’Argentina convertint-se en la segona marca més poderosa d’Amèrica.
Al 1920 Josep Sabater i Roig va dirigir l’empresa i va adquirir un camió Berliet per a distribuir els olis. 








Context Històric: Primeres Notícies

L'olivera és una planta present en moltes cultures. A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. D'acord amb la mitologia d'aquesta zona, l'olivera va ser un regal de la deesa Atenea al poble de l'Àtica. També trobem l'olivera present a la cultura egípcia on les seves branques són un símbol de benedicció i purificació i les trobem presents a la tomba de Tutankhamon. A Roma, el poeta Horaci, en fa menció al fruit fent referència a la seva pròpia dieta a la que qualifica de molt simple: "Per a mi, olives, escarola, i malva.". Lord Monboddo comenta que les olives eren, al 1779, un dels aliments preferits de les persones grans.

L'olivera és una de les plantes més citades en la literatura. En l'Odissea d'Homer, per exemple, Ulisses s'arrossega per sota de dos brots d'olivera.

L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30 vegades tan en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres L'Alcorà també esmenta l'olivera.
Aquest fet de trobar l'olivera tant present en les diferents cultures mediterrànies i en la literatura es deu als llocs on ha aparegut aquest arbre. L'olivera conreada (l'ullastre és una planta autòctona) va fer aparició a la regió mediterrània alguns milers d'anys després que al seu lloc d'origen, l'Orient Mitjà fa uns 7.000 anys. Al Peloponès, el conreu de l'olivera començà al voltant del segle III a.C.. Després del segle XVI, els europeus van portar l'olivera a Amèrica. Principalment a Califòrnia, Mèxic, Perú, Xile i Argentina. També hi ha petites plantacions a la Xina, el Japó i Nepal. S'estima que actualment hi ha uns 800 milions d'oliveres arreu del món.
L'origen de la producció d'oli d'oliva s'ha de buscar en les costes del llevant mediterrani. En tota la regió sirià-palestina va començar a extreure oli d'olives silvestres no es va començar a cultivar l'olivera de forma sistemàtica en la mateixa zona. A Egipte, on es va començar el cultiu de l'olivera cap al 2000 aC, es va començar a utilitzar l'oli d'oliva amb fins cosmètics. Ja els egipcis ja apuntaven a Isis com la deessa que va ensenyar el cultiu de l'olivera als homes. Els mateixos egipcis van començar a comercialitzar l'oli d'oliva. Ja a l'interior de les cambres funeràries es veuen representades vas si àmfora s amb oli d'oliva. Aviat s'estendria al mediterrani, sent part integrant de la trilogia: pa, vi, oli.
La producció oleícola no va arribar als grecs, fins a mitjans del II mil·lenni aC a través de la conquesta micènica de Creta (on es documenta la producció d'oli i el seu ús ritual des del període minoic antic). En la posterior civilització helènica que es va desenvolupar a l'àrea, l'oli d'oliva sempre va tenir un important paper. En l'origen mític de Atenes, el olivera té un paper fonamental, ja que diu la tradició que tant Atenea com Posidó van voler tenir sota la seva protecció a la nova ciutat i per això Zeus va oferir un present als atenencs , preferint aquests el present d'Atenea, un rebrot d'olivera. Durant les competicions gimnàstiques, els grecs es ungien amb oli d'oliva que després es netejaven utilitzant un artefacte de bronze o coure anomenat estringilo . En l'època de l'expansió colonial grega, al voltant del segle VII aC els grecs van portar la producció d'oli a Itàlia.
Els fenicis, el gran poble comerciant de l'antiguitat mediterrània, va portar el cultiu de l'olivera a les costes del sud de la Península Ibèrica, l'actual Andalusia, cap al segle XI aC Aviat aquesta terra hauria d'esdevenir una de les principals zones de producció de l'or líquid. Van ser els fenicis els que així mateix van introduir la producció oleícola al Magrib i Sardenya.
Amb Roma el consum d'oli d'oliva arriba als confins de l'imperi, a les ennuvolades fronteres de Britània ia les nevades planes danubiana. El comerç de l'oli es va desenvolupar com mai abans, les costes del Magrib oriental, la baetica (Andalusia) i el mediterrani francès van ser els tres grans centres de producció d'oli durant els segles de l'imperi.
El predomini andalús i Jaén en la producció mundial d'oli d'oliva prové de l'època dels establiments del Imperi romà a Hispània. En època romana la Bètica, província romana que coincideix bàsicament amb el territori andalús, va ser la principal província productora d'oli d'oliva durant els segles d'esplendor del Imperi romà. Mostra de la glòria de la qual va ser una de les províncies més riques i fecundes de l'Imperi romà, és el turó de Testaccio, a Roma. El Testaccio, o muntanya de les testos, és un turó artificial de 250 x 150 metres en la seva base i de més de 50 m d'alçada, formada pels milions de restes d'àmfores oliàries (d'oli d'oliva), llançades en ell durant gairebé tres-cents anys, des de l'època de August, fins a mitjans del segle III, on més del 90% correspon a àmfores baetica s. La tradició popular de la capital de Itàlia, que recull històries del turó com a testimoni de la glòria de Roma, conserva la llegenda que es tractaria del lloc on es llançaven les àmfora s que contenien el tribut de totes les províncies a la ciutat imperial. A la enormitat de l' muntanya de testos , els habitants de la ciutat veien un símbol del poder de la Roma antiga i de la bonança econòmica del seu gran imperi. No obstant això, la tradició popular erra en la seva identificació: el Testaccio està format per les àmfores que contenien el tribut i la riquesa de l'oli d'una sola província, la baetica i en menor mesura de la Tripolitània, segons el model (Dressel) de vas trobats en aquest jaciment romà.
En l'antiguitat, i igual que actualment, el centre de la producció andalusa es trobava a la vall del Guadalquivir, tot i que llavors el pes major requeia una mica més a l'oest que actualment (amb l'actual predomini a Còrdova i sobretot de la olivarera per excel·lència Província de Jaén).


Context Històric: Etimologia


- Nom científic o llatí: Olea europaea L.
- Nom comú o vulgar: Olivera, Olivera, “Aceituner”.
- Família: Oleaceae.
- Origen: Regió mediterrània.
- Etimologia: El seu nom deriva del terme llatí "oleum"que significa "
oli".

Context Històric: Etimologia


- Nom científic o llatí: Olea europaea L.
- Nom comú o vulgar: Olivera, Olivera, “Aceituner”.
- Família: Oleaceae.
- Origen: Regió mediterrània.
- Etimologia: El seu nom deriva del terme llatí "oleum"que significa "
oli".