La aceituna

Tus piernas de 3 a 6 de la tarde
En la memoria de pronto me arden
Y cuando quiero aliviar mi locura
Sólo me calma comer aceitunas

Una aceituna mordida le ha
Vuelto la vida a todo tu sabor
Maravillado, respiro y siento tu olor

O yo deliro, o me corta tu filo
Hasta el límite de la ilusión
Como despacio, y alargo el espacio
Entre el beso inicial y el de adiós

Una aceituna mordida le ha
Vuelto la vida a todo tu sabor
Maravillado, respiro y siento tu olor

Y aquí me tienes, bien aferrado
A la semilla, cómo colgando de ti

Tus piernas de 3 a 6 de la tarde
En la memoria de pronto me arden
Y cuando quiero aliviar mi locura
Sólo me calma comer aceitunas

Andaluces de Jaén

Andaluces de Jaen,
aceituneros altivos,
decidme en el alma:
Quien, quien levanto los olivos?
No los levanto la nada,
ni el dinero, ni el señor,
sino la tierra callada,
el trabajo y el sudor.

Unidos al agua pura
y a los planetas unidos,
los tres dieron la hermosura
de los troncos retorcidos.
Levantate, olivo cano,
dijeron al pie del viento.
Y el olivo alzo una mano
poderosa de cimiento.

Andaluces de Jaen, aceituneros
altivos, decidme en el alma:
Quien, amamanto los olivos?
Vuestra sangre, vuestra vida,
no la del explotador
que se enriquecio en la herida
generosa del sudor.
No la del terrateniente
que os sepulto en la pobreza,
que os pisoteo la frente,
que os redujo la cabeza.
Arboles que vuestro afan
consagro al centro del día
eran principio de un pan
que solo el otro comía.

Cuantos siglos de aceituna,
los pies y las manos presos,
sol a sol y luna a luna,
pesan sobre vuestros huesos!
Andaluces de Jaen, aceituneros
altivos, pregunta mi alma:
de quién, de quién son estos olivos?
Jaen, levantate brava
sobre tus piedras lunares,
no vayas a ser esclava
con todos tus olivares.
Dentro de la claridad del aceite
y sus aromas, indican tu libertad
la libertad de tus lomas.

Jarcha

Jarcha va ser un grup musical espanyol d'Andalusia creat en 1972 pel cantautor conquenc Ángel Corpa a Huelva. En els seus 25 anys de trajectòria (i diversos discos) Jarcha combinava la sensibilitat amb temes socials amb el ric patrimoni de la música popular tradicional d'Andalusia i de la resta d'Espanya, a més de musicar poemes d'autors com Miguel Hernández, Blas de Otero, Rafael Alberti o Federico García Lorca, entre uns altres. S'usaven instruments típics del folklore andalús i més tard d'altres zones del país. Durant els anys de la Transició espanyola, la seva música reflectia el sentir popular en uns anys que es passava del franquisme a la democràcia. La cançó "Libertad sin ira" (R. Baladés/P. Herrero) que inicialment va ser prohibida el 9 d'octubre de 1976 quan Diario 16 la va voler usar com a eslògan en la seva sortida al carrer i que posteriorment es va convertir en un himne no oficial d'aquell moment històric. De fet el grup va ser escollit com el millor del país per votació popular en 1975 i 1976.

Melodia de Joan Manuel Serrat dedicada a l’olivera

Pel pujol
on surt el sol
cada matí de primavera
desafiant
grop i llevant,
hi trobareu una olivera.
Ja fa molts anys
els seus afanys
amb ella un home va fer créixer.
Diu que eren cent
arbres al vent
l'orgull d'aquell que els va fer néixer.

Senyor, no en té
i cap jornaler
s'acosta a esporgar el seu ramatge.
Sola, va fent
de vent a vent
feliç de ser lliure i salvatge.
No li fa por
si a la tardor
una gelada la despulla,
i sempre en té prou
amb el que plou
per netejar les seves fulles.

Sempre és allí...
a la vora del camí
oferint-vos la seva ombra.
Ho dóna tot
a tothom, què més es pot
demanar a una vella soca.

Quan neix un fruit
és tan petit
que ni els ocells gosen picar-lo.
Pensant, potser
que és el darrer,
el darrer fruit i cal mimar-lo.

Ells cada estiu
fan el seu niu
al damunt de qualsevol branca.
I l'arbre vell
sent així amb ell
néixer la vida d'una branca.
I així va fent
de vent a vent
esperant que qualsevol tarda
algú vindrà,
la tallarà
i a bocins anirà cremant-la.

Pel pujol
on surt el sol
cada matí de primavera
desafiant
grop i llevant,
es va morir una olivera.

Joan Manuel Serrat

Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943), més conegut senzillament com a Serrat, és un dels cantautors i músics catalans més populars, l'obra del qual es desenvolupa indistintament en català i castellà.

Alguns dels seus temes de més èxit han sigut poemes musicats de poetes de la literatura catalana i castellana:

• Antonio Machado, El 1969 li dedica un monogràfic complet: Dedicado a Antonio Machado, poeta, consta de dotze cançons que popularitzaren la figura i l'obra del poeta.
• Miguel Hernández, amb un disc dedicat a l'evocació de la seva figura poètica: Miguel Hernández.
• Rafael Alberti, el poema La paloma amb música de l'italià Sergio Endrigo i de l'argentí Carlos Guastavino, el 1969, per al disc homònim.
• León Felipe, el tema Vencidos, el 1971, per al disc Mediterráneo.
• Joan Vergés, el poema El vell, en el disc Per al meu amic, de 1973.
• Joan Salvat Papasseit, al qual dedicà un disc monogràfic el 1976: Res no és mesquí. Cal també tenir en compte la cançó-homenatge que Serrat li compongué, publicada anteriorment en el disc Serrat/4, amb el títol Cançó per a en Joan Salvat Papasseit.
• Ernesto Cardenal, la cançó Epitafio para Joaquín Pasos, el 1975.
• Josep Palau i Fabre, Serrat posa música al poema Vaig com les aus per al disc Tal com raja, el 1980.
• Josep Vicenç Foix, el poema És quan dormo que hi veig clar, gravat en Tal com raja.
• Josep Carner, posa música a El gall per al disc Bestiari, de Guillermina Motta i a El falcó, per a Fa vint anys que tinc vint anys.
• Pere Quart, la cançó Infants, inclosa en Fa vint anys que tinc vint anys.
• Jaime Sabines, la cançó La lluna, per a Material sensible, el 1989.
• Mario Benedetti, al poeta uruguaià li dedica el monogràfic El sur también existe (1986) i la musicació del poema Maravilla, en el disc Utopía (1992).
• José María Fonollosa, adapta el poema Subway I per a la cançó Por dignidad, que s'inclou en Nadie es perfecto.
• Eduardo Galeano, els temes Secreta mujer, en Sombras de la China i La mala racha, en el disco Versos en la boca.
• Joan Barril, amb el periodista i escriptor barceloní Serrat compon les cançons Salam Rashid, el 1989 i Mírame y no me toques, el 1992.
• Luis Cernuda, adapta un poema del poeta sevillà per al tema Más que a nadie, del disc Sombras de la China, el 1998.
• Tito Muñoz, Tarrés, en el disc Cansiones (2000) i De cuando estuve loco, en Versos en la boca (2002).
• Luis García Montero, el tema Señor de la noche, en el disc Versos en la boca.
• Federico García Lorca, el poema Herido de amor en Serrat sinfónico, que ja havia enregistrat Ana Belén en el seu disc Lorquiana.