He aprofunditzat en el cultiu de l'olivera la comarca de Les Garrigues i les Illes Balears, llocs de parla catalana i que he trobat del tot interessants.L’OLIVERA I LA PRODUCCIÓ D’OLI A LES ILLES BALEARS | ||
| El cultiu de l'olivera i el consum d'oli d'oliva tenen una gran tradició a Mallorca. De fet, l'oli d'oliva és un element bàsic de la cuina Mallorquina, antigament també fou utilitzat per l'il.luminació de les cases. L'olivera és un arbre típicament mediterrani molt ben adaptat a la singularitat del clima illenc, sobretot a la Serra de Tramuntana on forma part del seu paisatge amb uns arbres mil·lenaris. La seva fusta és molt apreciada, ja que dura molt. Fou a partir del segle XVI, quan es va produir un gran avanç en el cultiu i en la producció d'oli, sobretot als pobles de la Serra de Tramuntana, essent Sóller el principal productor. Aquest cultiu representà durant molt de temps la principal font de riquesa per les finques d'aquests pobles, quasi totes disposaven d'una tafona pròpia. Els excedents d'oli del consum illenc eren destinats a l'exportació, a places econòmicament fortes, com Londres, Amsterdam, Rotterdam, Hamburg o Marsella. D'aquí l'interès de les classes socials dominats per controlar-ne la seva producció i comercialització. Més que per el consum humà l'oli exportat era utilitzat com a matèria primera en processos industrials. A Anglaterra i Holanda necessitaven olis mediocres a les seves fàbriques tèxtils. Marsella, amb una potent indústria química importava oli de Mallorca, que un cop manipulat amb altres components era transformat en sabó. Entre la segona meitat del segle XVII i els primers decennis del XVIII, l'oli representava entre el 65 i el 85 per cent de les exportacions mallorquines. A partir de 1850 l'oli passà a un nivell secundari com a producte d'exportació, ja que, per una banda s'anaven consolidant altres productes com el vi i les ametlles. Per altra banda, al final del segle XIX, el mercat internacional va començar a perdre interès per l'oli mallorquí, majoritàriament de baixa qualitat. Els consumidors d'Europa i d'Amèrica preferien l'Italià. Malgrat el descens de les exportacions fins a principis del segle XX l'oli continuà essent la principal font de riquesa de les finques de la Serra de Tramuntana amb tafona pròpia. Actualment les dificultats que presenta el cultiu de l'olivera a la Serra de Tramuntana, han fet disminuir molt la producció d'oli. A causa de l'orografia de la Serra, que dificulta l'accés amb mitjans mecànics, les plagues i l'estat d'abandó en que es troba l'olivar illenc. Amb els fruits de l'olivera de la varietat mallorquina, cultivada entre els 300 i els 600 metres d'altura, s'obté l'oli verge de la Serra de Tramuntana. Aquest oli té la denominació 'Qualitat Controlada' (QC), que és un reconeixement per part de la Conselleria d'Agricultura i Pesca de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. [1] | ||
Andreu, retoca el text d'aquesta entrada que, per alguna raó, queda fora dels límits.
ResponEliminaRecorda citar la pàgina a qui li has agafat la imatge.