Un molí és un artefacte o màquina que serveix per a moldre utilitzant la força del vent,l'aigua, de sang (animal o humana). Per extensió el terme molí s'aplica amb vulgaritat(impròpiament) als mecanismes que utilitzen la força del vent per moure altresartefactes, com ara una bomba hidràulica o un generador elèctric.[1]
Aquí a Cambrils podem gaudir d’un molí ben carregat d’història:
El Museu Agrícola de Cambrils es va inaugurar el dia 10 de gener de 1998. Representa una clara aposta de la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de Cambrils per combinar cultura i desenvolupament econòmic. Després d’un acord amb l’Ajuntament de Cambrils, el Museu Agrícola situat a l’interior de l’antic celler de la Cooperativa s’incorporà a la xarxa del Museu d’Història de Cambrils.
L’antic celler de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, es va inaugurar el 1921 gràcies a l’esforç de tots els associats a l’aleshores Sindicat Agrícola de Producció. L’arquitecte Bernardí Martorell, va començar a dissenyar l’edifici al 1914, amb un estil clarament influit per l’obra de Gaudí. La situació en un espai en pendent, permetia un estalvi energètic durant l’elaboració del vi, ja que la verema seguia tot el procés per decantació fins a arribar a ser most i emmagatzemar-se als cups i tines.
Les obres de rehabilitació iniciades al 1994 per la Cooperativa Agrícola, van comptar amb l’ajut de l’Ajuntament de Cambrils i la Diputació de Tarragona. La realització del projecte ha permès a la vegada, l’adeqüació del Celler Cooperatiu com a Museu i Agrobotiga, on es poden adquirir els productes elaborats per la pròpia cooperativa. Especial menció mereix l’oli verge extra de la D.O. Siurana, producte estrella de la cooperativa.
La nau principal de l’antic celler cooperatiu de Cambrils està dedicada a mostrar, en el seu context, el procés d’elaboració del vi i de l’oli. A partir de les instal·lacions i de la maquinària, tant en el procés artesanal com en l’industrial, i amb l’ajut de plafons explicatius el visitant pot seguir pas a pas els successius estadis de la fabricació de l’oli i del vi, des de l’arribada al celler de la matèria primera fins al producte final.
Al llarg del recorregut s’hi mostren els cups, una gran varietat de premses, tines, botes i bocois per l’emmagatzematge i transport, així com altres estris i maquinaria que intervenen al llarg del procés productiu de l’oli i del vi.[2]
Per exemple a les nostres terres però més cap al nord, el passat mes de desembre es va inaugurar el nou Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató, situa't a l'antic trull del Nucli medieval.
Mostra les dues varietats d'oliveres típiques de l'entorn de Montserrat: la vora i la colomar; l'Evolució estacional de la collita, les màquines, els Eines i Els utensilis emprats per a Treball la terra i elaborar l ' oli, la importància que aquest sector va Tenir per a les Economies familiars locals, els vicissituds que va experimentar el sector a Finals del segle XIX; i Els esforcem que van fermentació Els pagesos per Modernitza-ho, Tot incorporant els novetats Tecnològiques de l ' època, com podien ser la premsa hidràulica i l'electricitat.
L'olivera és un arbre perennifoli que Pot viure centenars d'anys. Li agraden Els sols calcaris i el clima mediterrani d'Estius secs i càlids i Hiverns suaus. A Collbató Se'n conreen des de temps immemorials.
El Trull és l'Establiment on s'elaboren l'oli, que és el Resultat de l’especificar de la Molt de les olives, que és fa amb el molí, i de l'espremuda D'aquest pasta, que és fa amb la premsa.
Entre Els Segles XV i XX, a Collbató s'han comptabilitzat vint-i-dos trulls. La Majoria van estar en Actiu entre mitja segle XIX i primer terç del XX.
Fins a la dècada de 1920 és van fermentació servir Els Molins de pedra moguts per un animal que feia voltejar la mola vertical, que girava i esclafava les olives que eren aviades Damunt del JAC; i els premsa de cargol o de racó, que eren Màquines Petites, de fusta, que exercí la pressió mitjançant un cargol que baixava per dalt i aixafava Els cofins. [3]
A final del segle XIX el sector oleícola mundial va entrar en crisi com a conseqüència de l'Aparició d'Altres olis vegetals i minerals, i dels llums de gas, que van ensorrar la demanda d'oli d'oliva.
La recuperació va arribar durant el primer terç del segle XX, amb la incorporació de novetats Tecnològiques que van permetre optimitzar-ne El procés d'Elaboració.
Cap el 1920 Josep Rogent, un hisendat local, va substituir el seu molí de tracció animal per un d'Elèctric i hi va instal · lar una premsa hidràulica, passant així, a tenyir el molí mes modern de la vila.
El 1932, el Sindicat Agrícola de Collbató, va comprar l'edifici de l'actual molí, que havia estat un corral de bestiar AMB una pallissa a la part superior; va electrificar l'antic molí de pedra i hi va instal · lar premsa hidràulica, fabricada per la casa Baró de Tortosa. Aquestos màquines van estar en funcionament Fins l'any 2005.
Veig que has "linkat" les imatges. Primer de tot, els colors que has triat per al text, dificulten la seva lectura. Segon, no calia que "copiessis" tantíssima informació i, en canvi, estaria millor que triessis la verdaderament important i necessària i, en la resta de l'article, parlessis, amb les teves paraules, de la relació que té aquesta informació amb el tema del TR.
ResponElimina