JOSEP LLUÍS PONS I GALLARZA
He inclòs a més d'uns quants autors de llengua castellana, dos més de llengua catalana amb els seus representatius poemes relacionats amb l'olivera.
Apunts biogràfics
| Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 1823 — Sóller, Mallorca, 1894 |
Fill de pare mallorquí establert a Barcelona i de mare castellana, estudià a Barcelona i es llicencià en filosofia i lletres (1843) i dret (1850); el 1849 substituí Pau Piferrer en la càtedra de retòrica de l'institut de Barcelona; el 1861 fixà la seva residència a Palma (Mallorca), on fou catedràtic d'història i geografia a l'Institut Balear, càrrec des del qual desenvolupà una destacadíssima tasca pedagògica —foren alumnes seus, entre altres, J. Alcover, M. dels Sants Oliver, M. Obrador, B. Ferrà i M. Maura—; escriví diverses obres de text, com Introducción al estudio de los clásicos latinos y castellanos (1857). El 1859 fou un dels set primers mantenidors dels renovats Jocs Florals de Barcelona, que presidí posteriorment el 1870 i el 1878 i en els quals fou premiat en nombroses ocasions (fou nomenat mestre en gai saber el 1867). A Mallorca, presidí l'Ateneu Balear, fou l'inspirador de la Revista Balear (1872-74) i director de la seva successora Museo Balear (1875-77; 1884-88). La seva curta producció poètica en català —uns primers poemes castellans han restat inèdits— es caracteritza formalment per una remarcable perfecció: vers treballat amb influència dels metres clàssics, llenguatge escollit, etc.
D'altra banda, malgrat la seva aportació a la temàtica i al to dels jocs florals —L'alfang, La mort dels Montcades—, la seva poesia és caracteritzada per un marcat classicisme que troba la seva millor expressió en les visions del paisatge mallorquí; així, en les famoses Els tarongers de Sóller i L'olivera mallorquina (i també en una composició de temàtica tan diferent com la notable Lluita de braus). La seva obra, publicada a Palma el 1892 i només en part a Lectura Popular fou reeditada el 1975.[1]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada