He escollit i comentat literariament aquest poema perquè havia fet la biografia de Miguel Hernández i he pensat que el millor seria comentar aquest poema seu molt conegut.
Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma, ¿quién,
quién levantó los olivos?
No los levantó la nada,
ni el dinero, ni el señor,
sino la tierra callada,
el trabajo y el sudor.
Unidos al agua pura
y a los planetas unidos,
los tres dieron la hermosura
de los troncos retorcidos.
Levántate, olivo cano,
dijeron al pie del viento.
Y el olivo alzó una mano
poderosa de cimiento.
Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma ¿quién
quién amamantó los olivos?
Vuestra sangre, vuestra vida,
no la del explotador
que se enriqueció en la herida
generosa del sudor.
No la del terrateniente
que os sepultó en la pobreza,
que os pisoteó la frente,
que os redujo la cabeza.
Árboles que vuestro afán
consagró al centro del día
eran principio de un pan
que sólo el otro comía.
¡Cuántos siglos de aceituna,
los pies y las manos presos,
sol a sol y luna a luna,
pesan sobre vuestros huesos!
Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
pregunta mi alma: ¿de quién,
de quién son estos olivos?
Jaén, levántate brava
sobre tus piedras lunares,
no vayas a ser esclava
con todos tus olivares.
Dentro de la claridad
del aceite y sus aromas,
indican tu libertad
la libertad de tus lomas.
Comentari literari
En aquest poema, la persona que parla és un home que ha vist tot el cultiu de les oliveres i és per això que el poeta ha decidit utilitzar una sèrie de marques gramaticals, com per exemple, la tercera persona per referir-se a les oliveres. El poeta ens vol fer saber amb aquest poema com van créixer les oliveres i qui les va cultivar, a més, vol que ens adonem que el propietari de les oliveres no és qui posseeix les terres, sino qui les cultiva i amb esforç fa l’oli. El tema d’aquest poema és el cultiu de les oliveres (concretament a Jaén).
El poema consta de 12 estrofes cadascuna de 4 versos, tots els versos són octosíl·labs. Respecte a la rima, es tracta de rima consonant (ja que rimen tant les vocals com les consonants) i el seu esquema mètric és 8a,8b,8a,8b;8d,8d. El poema està dividit en tres parts, les quals estan assenyalades en la primera estrofa i una pregunta retòrica en cada estrofa. “¿Quién levantó los olivos?”, aquesta seria la primera part en la qual es pregunta on van néixer les oliveres, quins van ser els que els van donar vida (la terra, el treballador i la suor). La segona part està encapçalada per “¿Quién amamantó los olivos?”, amb aquesta pregunta començaria la segona part, en ella el poeta ens fa saber qui va fer que els cultius creixessin (la sang i la vida de les persones que treballen en ells). L’última part comença amb “¿De quién son estos olivos?”, el que el poeta vol expressar és que les oliveres de Jaén no han de ser esclaves de quelcom que és seu sino que ells n’han de ser els propietaris.
Tot el poema és una personificació. A més de la personificació general, el poeta utilitza altres recursos literaris, com ara “El olivo alzó una mano”, “Los levantó la tierra callada”, “El agua y el sudor” i “Cuantos siglos de aceituna pesan sobre vuestros huesos”. Per altra banda l’autor també utilitza molt el recurs de la metàfora, per exemple: “Andaluces de Jaén, aceituneros altivos”. Seria l’exemple més clar perquè compara o identifica els andalusos amb l’oliverer. També podem trobar paral·lelismes i anàfores com ara la repetició de: “Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos, decidme en el alma, ¿quién, quién levantó los olivos?”. Aquesta anàfora la utilitza per intensificar les males accions que fan els terratinents. L’autor utilitza molta adjectivació i alguns dels adjectius són epítets, com ara “pura”,”retorcidos”,”brava”, “poderosa” i “altivos”. I per acabar, un altre recurs molt emprat és la interrogació retòrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada