LO PI DE FORMENTOR
(tot i que l’arbre al qual es refereix és un pi també esmenta l’olivera)
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.
Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa caballera real.
Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort!
Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
com l'au dels temporals.[1]
Comentari literari
En aquest poema l’autor declara el seu amor, la seva admiració i les virtuts d’aquest arbre. En la primera estrofa compara el pi amb l’olivera dient que és “més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger”.
L’arbre per a l’autor és un símbol i s’apropa a l’ideal de perfecció, és un exemple a seguir. Això es pot veure en el vers 31, on diu: “Arbre, mon cor t’enveja”. La perfecció i fortalesa de l’arbre es veu exemplificada al vers 36: “revincla per les roques sa poderosa rel”. Un altre dels temes que és present en tot el poema és el religiós, com per exemple, el vers 19: “i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta/dels amors del cel”.
El que més m’interessava quan vaig triar aquest poema és la comparació que fa al primer vers amb l’oliverer “Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera”, on expressa la seva admiració per ambdós arbres.
El poema consta de 8 estrofes de 4 versos alexandrins I un d’hexasíl·lab amb el següent esquema: 12A, 12B, 12A, 12A i 6b. La figura més destacada és la personificació. El pi de formentor és un exemple a seguir per al poeta ja que l’admira i l’estima i el vol imitar per aconseguir la felicitat. L’autor troba en aquest arbre l’ideal de la perfecció.
[1] CÒNSUL, ISIDOR i SOLDEVILA, LLORENÇ. Antologia de poesia catalana. Ed. Proa “Les eines” . Barcelona, 2005.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada