Cultura Romana

El gran floriment del cultiu de l'olivera, vi aparellat amb l'expansió de totes les cultures. Ja fossin els fenicis i els grecs els qui van implantar el seu cultiu a la Península Ibèrica. No obstant això, la gran expansió i millora del cultiu de l'olivera es va deure als romans, els qui ho van portar a totes les seves colònies, on podia desenvolupar-se. Les tècniques de cultiu i poda ja estan àmpliament documentades i recollides magistralment en els llibres d'agricultura de Cató. En l'imperi romà, l'olivera i les seves branques eren símbols de pau, fertilitat i prosperitat.
Els romans van propagar el cultiu de l'olivera per terra mediterrànies europees, mentre que els tirios, d'origen fenici i fundadors de Cartago, ho van fer pel nord d'Àfrica. Quan els romans vencen als cartaginesos i s'apoderen del que avui són els països del Magrib, hi havia a Tunísia extensos oliveres. Els cartaginesos van ser bons agricultors i transmetre els seus sabers i experiències a les tribus berbers i númidas del que avui constitueix l'orient d'Algèria.
El cultiu de l'olivera, com el de la vinya i altres fruiters, contribueixo a la sedentarització de les tribus nòmades nord-africanes. Els nous conqueridors, els romans, estaven tan interessats en l'agricultura com els mateixos africans sedentaris, els primers perquè desitjaven mantenir la pau, així com el proveïment de les ciutats i legions de l'imperi. Els segons perquè volien enriquir aprofitant la conjuntura de la pau que només els romans podien garantir davant les invasions de tribus nòmades. Totes aquestes circumstàncies van contribuir a la millora del cultiu de l'olivera.

He escollit la cultura romana perquè és una de les cultures més grans que hi ha a l'història i la més relacionada amb nosaltres.

Cultura Grega

L'olivera, els seus fruits i l'oli d'oliva, estan molt vinculats a la cultura grega, ja que com podem apreciar en la mitologia grega, s'atribueix la fundació d'Atenes a Cècrops, cap al segle XVI a. c. i al seu promotora i protectora, la deessa Atenea qui, segons la llegenda, va fer brollar una olivera a la ciutat amb la punta de la seva llança.
El mateix origen d'Atenes és relacionat a la instal.lació de l'olivera per part d'Atenea, en lluita amb Posidó per la supremacia en la protecció de la ciutat. Per calmar la contesa entre ells, el gran Zeus va intervenir, i va establir concedir el domini d'aquell territori a qui fos capaç d'aportar el regal més útil per a la humanitat. Posidó va portar un cavall, animal resistent, veloç i capaç d'alleugerir el treball dels homes; Atenea, en canvi, va aparèixer amb una petita branqueta retorçada entre les mans, de subtils hojuelas de color verd Argentí. Posidó ja estava assaborint la victòria quan Atenea va començar a explicar les extraordinàries propietats de l'olivera: una planta forta, capaç de viure llargs anys i de produir fruits apetitosos i saborosos, dels que els homes podien extreure un líquid ideal per assaonar el menjar (l' oli d'oliva), donar força a l'organisme, alleujar les ferides i també donar a llum la nit. La victòria de la deessa va ser aclaparadora. Zeus va decretar vencedora a Atenea, a donar als ciutadans la planta més útil i li va ser concedida la sobirania sobre tota la regió.

He escollit la cultura grega perquè és la mare de moltes cultures a nivell internacional i molt permanent a la nostra cultura actual.